• Versió per imprimir
• Envia a un amic

Investigacions de Laboratorium

Text Jaume Vidal

Laboratorium
© Dani Codina

Quan es parla del mercat de l'art, s'acostuma a fer referència a les grans subhastes internacionals, com la celebrada el setembre de 2008 amb l'obra del britànic Damien Hirst, artista que es va fer famós per la venda milionària d'un tauró submergit en formol. Aquest mercat, però, no té gaire a veure amb el que hauria de dinamitzar el dia a dia dels artistes que no aspiren a fer-se multimilionaris, sinó a viure de la seva feina.

       La manca a Catalunya d'una tradició col·leccionista en les economies mitjanes fa difícil que un artista de casa pugui viure només de la seva obra. Per això, quan Pere Ginard (Mallorca, 1974) va acabar la carrera de Belles Arts i es va matricular a l'Escola Massana va pensar que la il·lustració seria una manera no gaire difícil de guanyar-se la vida. Fins aleshores havia estat de sort i de ben jove havia pogut vendre alguns quadres que van ajudar-lo a pagar la carrera.

       A la Massana, Ginard va comprovar que molts dels prejudicis que havia percebut a Belles Arts en relació amb els límits de l'art els tenia interioritzats, però gràcies a professors com Arnald Ballester es va adonar que la il·lustració era molt més que un treball d'encàrrec o una feina de subsistència. També es va adonar que a la il·lustració hi podia encabir tot allò que li agradava del món de l'art. Ens troben a principis del segle XXI, i a més dels descobriments acadèmics en fa un altre: a l'escola coneix Laura Ginès (Girona, 1975), que, com ell, prové d'un altre univers aparentment deslligat de la il·lustració: l'arquitectura. La química que hi ha entre ells, que uns anys més tard donaria com a resultat el naixement d'en Lluc, s'activa i tots dos creen la microfactoria de creació Laboratorium.

       És l'època que l'animació pren embranzida a Barcelona. Al Macba es presenta l'obra del compromès artista sud-africà William Kentridge, que va fer descobrir a molts joves artistes que no tots els dibuixos animats són Bola de Drac. Els nous creadors incorporen la tecnologia digital al seu treball gràcies a l'abaratiment de l'electrònica de consum, però es troben que el mercat de l'art els té barrat el pas, circumstància que els dóna a canvi una llibertat completa d'actuació. Un dels primers treballs de Laboratorium és l'animació de Música per a perplexes (2002), un curt que barreja diferents tècniques d'animació i que té com a fil conductor petits fragments de música clàssica i orquestral dels segles XIX i XX. El so es transforma en imatge en forma de situacions surrealistes d'ambientació metafísica.

      Més estrictament metafísica és Il Gioco (2001), una animació de poc més d'un minut i mig basada en el quadre de Giorgio de Chirico Misteri i malenconia d'un carrer, pintat el 1914. Amb aquest treball, Ginard i Ginès entren en contacte amb el festival barceloní d'animació creativa Xinacittà. Aquest projecte, de caràcter innovador i de difusió de la poc coneguda creació artística animada, va començar el 2001 i va durar fins a 2007, amb una interrupció l'any 2006. Amb Xinacittà, el que havia estat un treball intuïtiu de Laboratorium va agafar forma conceptual gràcies al descobriment del context històric i contemporani de l'animació.

       Com és natural en una microsocietat creativa, a Laboratorium hi ha l'energia individual que s'aprofita de la dinàmica col·lectiva. "De fet -diu Laura Ginès-, Música per a perplexes és el meu treball de carrera, però signem junts perquè forma part de l'àmbit de la nostra creació comuna". Al seu torn, Pere Ginard ha publicat diversos llibres il·lustrats que dilueixen les fronteres del que és el treball d'encàrrec i el de creació: "Nosaltres no posem una barrera entre el que pot ser el treball alimentari i el que no". Obres signades per Ginard són Libro de lágrimas (Anaya, 2002); Prometeu, amb text d'Albert Jané (Combel, 2007); La Laia i el vent, de Natahalie Pons (Bambú, 2007), i Niños pequeños (Thule, 2008), a més de llibres autoeditats.

       Laboratorium treballa professionalment per a la televisió i per al cinema. Són seus els espots de les darreres quatre edicions del festival de cinema independent L'Alternativa, que se celebra a Barcelona. També en l'àmbit professional han treballat per a la productora Mediapro realitzant el grafisme per a televisió, que inclou les animacions, la careta, les cortinetes i els elements gràfics que intervenen en un programa.

Tardor – Hivern (octubre 2008 – març 2009)