• Versió per imprimir
• Envia a un amic

Els dimecres poètics de l’Horiginal

Text Gregorio Luri

Foto: Christian Maury

Foto: Christian Maury

A la cruïlla dels carrers Lluna i Ferlandina un home d'uns quaranta anys, recolzat en una crossa, parla a crits amb una dona que menja pipes mecànicament. M'és impossible no sentir el que li diu mentre passo pel seu costat camí de l'Horiginal: "¡Tú me tocas a mis hijos y yo te meto una ‘opa' que te doy fuego!" Avui és dimecres i, si és dimecres, toca poesia.

       Continuo endavant i m'encreuo amb diversos filipins que parlen en grups al costat d'un mural amb un poema de Bertolt Brecht. "Hi ha moltes maneres de matar / poden clavar-te un ganivet al ventre / llevar-te el pa...". Algú ha escrit després de l'últim vers un contundent "mort al policia violent". Travesso Joaquín Costa i continuo per Ferlandina fins a desembocar davant el MACBA. A l'esquerra, unes quantes persones conversen animadament a les taules d'una terrassa tranquil·la, sota el mural de Chillida que tanca per ponent la plaça dels Àngels. Una altra mà anònima ha deixat també la seva empremta literària: "El temps és el foc que ens consumeix". Què va anar abans: el grafit o la ciutat? Les batzegades dels monopatins dels skaters que fan piruetes circenses a la plaça són ensordidores. A la meva dreta, en el número 29 de Ferlandina hi ha l'entrada del restaurant Horiginal. A l'aparador es tempta el passejant amb tapes, braves, tires de calamars, croquetes i poesia. Un "paki" que porta unes cerveses a la mà m'ofereix una Estrella. Li dic que no i entro al restaurant. Al fons hi ha l'"Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries". Per entendre'ns: l'"Orinal".

       L'Orinal és un híbrid de gruta de les nimfes, mansarda de Ronsard, taverna portuària, tertúlia literària i cafè teatre. És, també, una aposta radical per la independència. Aquí ni es reben subvencions ni es paga un cèntim d'euro als poetes que vénen a recitar. Aquí es fan les coses per amor a l'art. Però si, com ha deixat dit Wallace Stevens, "Poetry is the subject of the poem", la jove poesia catalana és la protagonista d'aquest espai, on s'autocongrega cada dimecres a partir de les vuit del vespre. Això no vol dir que per l'Orinal no passin de tant en tant poetes madurs o que entre el públic raregin els cabells blancs. Un dimarts de gener en què recitava Ferran Aisa, vaig seure al costat d'un home gran que xuclava un Cacaolat de l'ampolla amb una canyeta. Em va assegurar que estava a punt de fer vuitanta anys i que es va descobrir a si mateix com a poeta el 1993. Des de llavors escriu una carpeta de poemes l'any. "Me'n surto millor amb els amorosos -em va dir-. De nit, després de sopar, en faig dos. Els que més m'agraden són els d'amor, els de ‘t'estimo'-‘m'estimes', que em surten fàcilment. Primer els escric a llapis i després els passo a màquina". Durant el recital em va dir a cau d'orella comentaris molt encertats sobre l'extensió de cada poema. "Aquest és llarg", "aquest és curt", etc.

       Ferran García (Quirky) i Josep Pedrals són els encarregats de mantenir l'Orinal en ebullició. La seva presència és palpable en el punt d'entusiasme espontani i cordial amb què es viu el transcurs del temps, de vers en vers, de got en got i, és clar, de petó en petó. En Subal, blocaire mític, em comenta referint-se a Quirky: "Aquest home és senzillament increïble. Hi ha una generació de poetes que no sap quantes coses li deu". Li deu un espai d'acolliment per a tota la poesia, des de les noves formes, que es mouen entre els ritmes hip-hop dels rapsodes de carrer i l'estètica indie o la lírica més destil·lada (clàssica o postmoderna), fins a les esses cargolades de Cassasses (perquè aquí fins i tot els poetes mediàtics són benvinguts si ja vénen arromangats). L'Orinal, de fet, s'està convertint en un centre d'irradiació poètica. "Aut Orpheus aut nihil", va cridar un dia en Jordi Florit des de l'escenari. I no hi va haver ni un sol gest d'escepticisme entre el públic.

       La influència lírica de l'Orinal s'estén, contagiosa, per la ciutat (els divendres poètics del cafè El Sortidor) i la seva perifèria (els dimarts poètics del Vins i Divins del Masnou) i el seu ressò se celebra amb complicitat per les terres de l'Ebre i a les Balears. També té, és clar, les seves ramificacions en Internet. No en va és el refugi de la que en podríem dir -amb el permís de crítics amb més seny- la "bite generation" de la poesia catalana. Em refereixo a un grup de poetes que trentegen integrat per Josep Pedrals, Francesc Gelonch, Joan Todó, Eduard Escoffet, Núria Martínez Vernis, Jaume C. Pons, Max Besora, Jordi Nopca, Jordi Florit... Em sembla clar que comparteixen un sentiment esportiu de l'ofici de poeta, una capacitat creativa extraordinària per jugar amb imatges semànticament molt riques i per enfrontar-les a les seves contraimatges; és per això que en ells sovintegen l'oxímoron, l'al·literació i, especialment, la ironia de l'onomatopeia i el joc de paraules. Són, a més, prou desvergonyits per disfressar, si cal, Orfeu de Jimi Hendrix i servir-li les mels de Ronsard amb espàrrecs frescos de la Boqueria. Però sospito que també comparteixen la seva rotunda negativa a considerar-se membres de cap grup poètic.

       No tinc ni idea de quan de temps es mantindrà encesa a Barcelona la vitalitat d'aquesta flama poètica, però sí que sé, sense cap mena de dubte, que si un dia -esperem que encara llunyà- l'Orinal plega, es clausurarà el lloc que amb més fe i més honestedat ha apostat pels joves poetes catalans en tota la ciutat. I -quand vous serez bien vieille- li agrairem amb malenconia el regal esplèndid d'aquelles nits en què la poesia es va apoderar de nosaltres com l'entusiasme dels antics rapsodes i vam ser bacants i sàtirs de la lírica, i, gronxats pels ritmes, ens vam deixar portar més enllà del company de taula, amic o desconegut, més enllà de la carn entrevista i vibrant, més enllà del got de cervesa, cap a aquell indret on només s'habita com a paraula entre les paraules i on tot ressona viu, vibrant i vertader, i, com em diu en Subal, "llavors, una calor que no saps d'on ve, però que de sobte comprens que és el que havíem vingut a buscar, ens rep amb els braços oberts." Es tracta, és clar, "d'aquell cech foch qui.ls amadors s'escalfen" al qual cantava Ausiàs March.



L'Horiginal: Cafè + poesia + restaurant.
Els recitals poètics tenen lloc els dimecres a les 20 h.
Ferlandina 29 (davant del MACBA)

horiginalpoesia@gmail.com

El blog de l'o.r.i.n.a.l. (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries): http://horinal.blogspot.com


Estiu (juliol – setembre) 2009