• Versió per imprimir
• Envia a un amic

Roger Aixut o l’art de reinventar instruments

Text Martí Benach

© Dani Codina

Quan Roger Aixut (Barcelona, 1975) va fundar el grup Cabo San Roque, el 2001, poc s'imaginava que d'aquell divertimento inicial en sortiria una dedicació exclusiva al reciclatge musical. Però així ha estat. Des del primer bagul que va reconvertir en contrabaix, Aixut ha inventat, construït i provat els gairebé quaranta instruments amb què Cabo San Roque ha desenvolupat un univers sonor propi, experimental i inclassificable. I ara, després d'haver publicat tres discos i d'haver commogut el públic amb l'espectacle La Caixeta, prepara un nou muntatge basat en la seva última creació: una orquestra mecànica completa.

       Serà l'última màquina inventada per aquest arquitecte, músic i luthier autodidacte que, als inicis, tal com confessa ell mateix, "no sabia ni penjar un quadre". "Ja han passat deu anys", explica, "però llavors no tenia ni un trepant, amb prou feines una serra de mà, un martell i un tornavís". L'afició a la música i la fascinació per la història dels instruments mecànics el va dur a reunir un grup d'amics -arquitectes, enginyers, un dissenyador industrial i una geòloga- en una banda sense jerarquies, on tots aportaven instruments i els intercanviaven entre ells. Amb el temps es va reservar la feina al taller, provant i experimentant amb nous timbres i sonoritats, a partir d'instruments reciclats, joguines i objectes abandonats.

        Al local d'assaig de Cabo San Roque, un antic magatzem del carrer de la França Xica, al Poble-sec, Aixut hi acumula tots els artefactes que han fet sonar en més de 200 actuacions en directe. N'hi ha de tota mena, i del tot inversemblants: des del maletòfon -a mig camí entre la maleta i el xilòfon-, la pianoleta de nit -un teclat adossat al calaix d'una tauleta de nit- o el llaüt de llauna de codony, fins al trombó de dutxa, el Vernel de vares o la guitarra de dissolvent. I així fins a quaranta. "Tots tenen una sonoritat especial, i una història personal, des del contrabaix que dóna nom al grup [un bagul de fusta amb tres cordes que va trobar al carrer Notariat] fins a la pianola, el primer que vaig fer amb seqüenciadors mecànics amb una certa solvència rítmica", explica Aixut. D'entre els primers "bitxos", tal com els anomena el luthier, en destaca el banjo reciclat amb la caixa de la primera bateria i el màstil de la primera guitarra elèctrica de dos components del grup. I entre els últims, el caixó amb goma elàstica -"fa uns greus molt interessants"-, i l'eriçó, un bidó de cafè amb barres metàl·liques que "fa sonar uns harmònics aleatoris segons on toquis".

       Amb aquesta base, el procés creatiu de Cabo San Roque viu una constant realimentació. "Tot està connectat, des de l'objecte trobat fins a l'instrument recreat, el so i la composició final", afirma Roger Aixut, per a qui les peces musicals sorgeixen del joc d'equilibris entre els instruments convencionals i els de nova creació. "De vegades fabriques un instrument buscant un so determinat, però sovint en tenim prou amb l'estoc acumulat". En relació amb els objectes, la recollida s'ha tornat selectiva, i cada dos anys han de fer neteja del material en desús, així com dels instruments que no han passat el control de qualitat.

        Aquest estiu, més enllà de les actuacions programades al Museu Picasso, a Santander i possiblement a Mèxic, Cabo San Roque es reclourà a compondre amb l'últim invent de Roger Aixut: una orquestra mecànica completa, amb seccions pròpies de vent (amb coure i PVC), corda i percussió. Tot just enllestida, funcionarà amb un sistema d'electrovàlvules i aire comprimit, procedents d'una antiga fàbrica de galetes, que els va cedir tota la cadena de muntatge. "En realitat, serà com un tros de fàbrica", explica Aixut, "i la complementarem amb altres instruments solistes i acompanyants". Serà la base, avança, d'un nou espectacle, Torn de nit, que s'estrenarà a l'octubre al festival Temporada Alta de Girona.

       El nou invent aportarà per primer cop un instrument de vent mecànic al repertori de Cabo San Roque. Però també la incertesa de com sonarà, i si possibilitarà un muntatge d'una o unes quantes composicions. Tota una incògnita. "Mai saps gaire bé què controles i què no. Igual que mai havíem pensat que seríem un grup professional, qui sap què ens oferirà el futur...".

Estiu (juliol - setembre) 2009