• Versió per imprimir
• Envia a un amic

El Sortidor de Poble Sec

Text Gregorio Luri

Foto: Christian Maury

Foto: Christian Maury

Foto: Christian Maury

Hi ha llocs en què es fan coses i llocs en què no es poden deixar de fer coses. El restaurant El Sortidor és un d'aquests últims. L'esperit protector que l'habita és especialment inquiet, com un bon veí del Poble Sec.

       Molt probablement no hi ha en tot Barcelona un lloc millor per viure les postes de sol que el Poble Sec. Si es tracta merament de contemplar la mecànica crepuscular, és evident que a la ciutat no hi manquen talaies, però has d'anar a aquest barri si aspires a sentir com va virant la llum de la tarda cap a tonalitats càlides, pastel, daurades..., com l'aire sembla que s'espesseix a mesura que la llum va perdent consistència i capacitat per retallar els perfils mentre les ombres es van compactant. És una delícia recórrer a poc a poc el carrer Magalhäes, que està orientat cap al punt de Vallvidrera pel qual el sol deixa els seus últims raigs. Durant uns minuts màgics, just quan les branques dels plàtans de la plaça del Sortidor s'interposen entre el sol moribund i el passejant, ens acull una atmosfera d'irrealitat provocada per la generosa metamorfosi de la llum. Aconsello iniciar el passeig a l'extrem del carrer de Magalhäes que neix al Carrer Nou de la Rambla i seguir-lo plàcidament fins a la plaça del Sortidor. Els nostres passos ens conduiran per un barri mestís i molt vital, situat entre la muntanya de Montjuïc, el port i el Paral·lel, que tradicionalment ha proporcionat redós a les diverses onades migratòries. El passejant ha de saber que camina pel primer eixample de Barcelona, el de Santa Madrona, anterior al projectat per Cerdà. És, de fet, un eixample sense pretensions d'estridència, però per això mateix recull també el modernisme més contingut de Barcelona, un modernisme modest, pulcre, gens afectat, però molt bell precisament per les seves justes mesures humanes i per la seva capacitat per dialogar amb la llum, que és responsable en gran part de la singularitat del barri.

       El centre de la plaça del Sortidor va ser ocupat entre 1874 i 1918 per la Font de Ceres, deessa de l'agricultura i la fertilitat, del sortidor d'aigua de la qual va rebre el nom. L'estàtua va ser realitzada el 1825 per Celdoni Guixà. Havia estat projectada per al Passeig de Gracia, encara no urbanitzat, però per motius diversos va ser traslladada fins aquí. Ara és a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc. En l'espai abandonat per la deessa s'hi va col·locar una típica font barcelonina, que en els anys noranta va haver de deixar el seu lloc preeminent i central a un ascensor que comunica amb un pàrquing subterrani. Aquesta és una de les poques places d'estil anglès de Barcelona. Tot i que amb la construcció del pàrquing va perdre part de la seva imatge original, encara conserva intacta la seva vitalitat. És el cor d'un barri dinàmic i ple de vida. Els nens de l'escola de les Franciscanes, conegudes popularment com "les monges del Sortidor", corren al seu aire; els avis xerren plàcidament en els bancs, a l'ombra dels plàtans i les tipuanes; els joves riuen a la terrassa del restaurant La Soleá, que per set euros i mig ofereix dos plats, postres, pa i beguda. Aquí se celebren també els actes centrals de la Festa Major i el biennal Festival de Dansa Internacional, del qual ara tindrà lloc la tercera edició, amb gran èxit de participació.

       Per cert, l'Escola de les Franciscanes va ser atacada i cremada durant la Setmana Tràgica, que va tenir en aquest barri un dels seus punts més candents. Se suposa que en aquells disturbis es van perdre les relíquies de la reina Elionor de Xipre, que es guardaven a la capella. Després, durant la Guerra Civil, va ser utilitzada com a hospital. Els seus avatars no es van pas acabar aquí. El 1975 va viure un bon ensurt quan al pati hi va aparèixer ni més ni menys que un elefant: s'havia escapat d'un circ que actuava al Palau dels Esports i accidentalment va anar a parar aquí.

       La plaça i les seves proximitats s'han convertit en els últims anys en un centre de restauració molt important: podem trobar-hi des de cuina tailandesa i àrab fins a cerveseries. Però, malgrat els canvis, encara es mantenen vius els llaços amb el passat. La Bodegueta del Poble Sec, per exemple, continua mostrant el seu anunci de "Depósito de hielo". Al seu costat hi ha el bar Nila, refugi dels dominicans del barri, que llueix sota el nom aquesta inscripció: "Aquí és on es passa el millor moment".

       A l'altre costat de la plaça (recordem que hi hem arribat pel carrer de Magalhäes) hi ha, a l'esquerra, el supermercat Bona Compra, que deixa ben clar en el cartell anunciador que els seus propietaris són els "Mian Brothers". No és, ni de bon tros, l'única botiga del barri amb propietaris indis. El Poble Sec és, després del Raval, el barri amb més immigració de la ciutat. A la dreta hi ha la nostra destinació, el restaurant El Sortidor. L'Ajuntament li ha dedicat una placa en què es pot llegir: "En reconeixement als seus anys de servei a la ciutat". Són, efectivament, molts. L'edifici, que data de 1870, és el més antic de la plaça i un dels més antics del barri. Ja era taverna quan el 1901 el va començar a regentar la família Jeniu i va albergar societats diverses, com el club de futbol Univers, el cor La Camèlia i la coneguda penya Tiburón, que comptava amb trenta-quatre membres, ja que aquest és el nombre de persones que cabien en un autocar dels d'aleshores. Es va dir Bar Genius durant un temps, però era sobretot conegut com Can Jesús, a causa del nom del propietari. A la fi de 1991, el fill d'en Jesús, en Joan, amb més de setanta anys, molt estimat al barri, va traspassar el negoci. Després de passar per diverses mans, el 2001 se'n va fer càrrec en Claudio, un italià procedent de Torí, que a poc a poc va anar aconseguint fer reviure l'establiment afegint a les activitats pròpies de la restauració música en viu i recitals de poesia. "Molts restaurants moderns de Barcelona -em va dir un dia- semblen botigues de sabates". No és el cas, evidentment, del Sortidor, que, segons que assegura un veí: "està com quan hi anava Joan Manel Serrat a comprar gel". A principis del mes de maig passat, en Claudio va traspassar el local a un altre italià, en Giuseppe. Quan vaig anar a entrevistar-lo tenia el local de cap per avall, en plena reforma. Les taules i les cadires estaven amuntegades al centre, cobertes de pols. A la paret romania, impassible, una antiga fotografia, de 1924, que mostrava un grup de clients. En Giuseppe va apartar dues cadires, les va netejar i em va convidar a seure mentre anava desgranant els seus projectes.

- Aquí hi posaré una pantalla, perquè vull organitzar trobades de cinema. Aquesta paret la reservaré per a exposicions. Els recitals de poesia els farem d'aquesta manera... Seguirem amb la tradició de la cuina mediterrània que ha caracteritzat últimament el local; volem desenvolupar una síntesi entre cuina catalana i cuina italiana, amb notes marroquines.

- D'on ets exactament, Giuseppe?

- De Pàdua

- Giuseppe... què més?

- Flores d'Arcais.

- Com el filòsof!

 - Sí, és el meu oncle.

El cognom de Giuseppe és d'origen espanyol, mentre que el de la seva dona, l'Esther, que és catalana, és d'origen italià: Feriche.

- L'àvia de la meva dona era del barri. Anava a aquesta escola d'aquí.

- La de les monges del Sortidor?

- Això mateix.

Aconsello al passejant que arriba a la plaça del Sortidor al matí que segui una estona a les taules del restaurant. El sol que ascendeix per l'Est, seguint el seu camí pel carrer de Magalhäes, travessa en diagonal les vidrieres de colors del local -un dels seus elements decoratius més característics- i cau tamisat sobre les antigues taules de marbre. A mig matí només arriba de l'exterior el brusc aleteig dels coloms quan aixequen plegats el vol espantats pel pas d'una moto. Gairebé no hi ha turistes. Potser n'hi ha algun, despistat, que busca el Museu Joan Miró. Aquí és difícil ser-hi simplement de pas.

El Sortidor
Plaça del Sortidor, 5. El Poble Sec.

Cada dia de 12 a 17 h y de 20 a 24 h. Dimarts tancat.
Menú 9,50 euros + carta, tapes i vermut.
Aforament: 40 persones. L'espai és reduït, però molt viu.
Els concerts i recitals de poesia comencen a les 20 h.
Pàgina web: En construcció.

Tardor (octubre - desembre 2009)