• Versió per imprimir
• Envia a un amic

Reciclatge creatiu: llarga vida als residus!

Text Martí Benach

Mi-Nou/Isabel Marfany

De les “performances” als tallers oberts El component crític i de reflexió del reciclatge creatiu ha esperonat encara més els artistes a sortir dels seus estudis i interactuar directament amb el públic. A Barcelona s’han vist intervencions com la del col·lectiu Makea, que proposa una paròdica “Casa Intercanvi”, on transformar les deixalles en noves solucions de mobiliari, útils i gratuïtes; La Cònica Lacònica, amb un teatre d’ombres d’objectes abandonats; o la de Roger Aixut i el valencià Truna, en un duel inversemblant de màquines musicals fabricades amb materials reciclats d’allò més variat. Amb intenció didàctica s’han organitzat tallers de joguines i jocs d’habilitat (Creart i Acció Catacrac), customització de roba (Mi-Nou / Isabel Marfany), plasticoflèxia (Equip Vortex), instruments de percussió (Diego Ain), elaboració de peluixos i marionetes (Mutation Sensation) o moneders de tetrabric (TimtimXtimtim). Aquests i altres tallers han participat en les dues últimes edicions del Festival Internacional de Reciclatge Artístic, que ja prepara una nova convocatòria que estarà oberta fins al 17 de maig.

Llums amb tubs de ventilació, joies amb fragments de CD, vestits de xapes, escultures amb llaunes de conserva, flors de ferralla vella, banyeres reconvertides en butaques, taules fetes amb senyals de trànsit, anells amb tecles d’ordinador... Tot allò que llencem al contenidor ha servit a molts artistes per crear objectes únics, originals i amb missatge. Avui, després d’uns anys d’experimentació, el reciclatge creatiu s’ha especialitzat i està plenament consolidat. No només ha salvat antigues incomprensions, sinó que no para de guanyar adeptes, més enllà del món de l’art, també en el disseny i la moda.

     Segons l’associació Drap-Art, organitzadora del Festival Internacional de Reciclatge Artístic, el col·lectiu d’artistes que treballen a Barcelona amb materials de rebuig supera el centenar. Molts més, doncs, que la vintena d’entusiastes que el 1995 van crear l’entitat, per impulsar el reciclatge creatiu com a eina de crítica social i sensibilització ecològica. L’any següent van organitzar la primera Marató de Creació i Reciclatge, precedent de l’actual festival anual, que des del 2004 no ha fet més que créixer en participants i assistència de públic.

     Tanja Grass, directora de Drap-Art, recorda amb humor els inicis: “Quan vam començar –confessa– ens miraven com si fóssim bojos, no ens entenien gaire... I tampoc teníem accés fàcil als materials, ja que no hi havia deixalleries; havies d’anar a l’abocador”. Amb els anys, la consciència mediambiental i la recollida selectiva han ajudat a millorar la situació i, en conseqüència, han afavorit l’activitat creativa, que ha deixat de ser únicament una expressió artística per endinsarse en altres àmbits, sobretot en el camp del disseny.

     En ple Casc Antic, en una antiga carboneria incrustada en un edifici del segle XV, el local de Drap-Art segueix sent un punt de trobada clau entre els artistes i el públic. L’espai, que van obrir després de dos anys de reformes, acull una sala d’exposicions, la Drap-Boutique, amb una mostra permanent d’objectes de disseny d’arreu del món, i un centre de documentació sobre història social de la brossa i altres temes afins. “Mantenim els objectius que ens vam plantejar el 1995, organitzant festivals, exposicions i tallers –explica Grass–, però també ens estem decantant per afavorir una plataforma comercial per als dissenyadors i artesans, per donar-los a conèixer al mercat”.

     Malgrat la professionalització, les propostes artístiques esdevenen molt personals, sovint inclassificables. De tendències, tantes com materials i maneres d’usar-los. “És més aviat l’objecte trobat el que et diu què n’has de fer, i també el lloc on es troba, el joc amb la casualitat”, apunta la directora de Drap- Art. El denominador comú, això sí, són els materials, sempre deixalles urbanes trobades al carrer, sobretot cadires, plàstics, metalls, llaunes o cartrons. Amb ells, insisteix Grass, “hi ha mil maneres de fer i de conceptualitzar”, des de propostes més reivindicatives fins a les més estètiques o pràctiques, poètiques, iròniques...

     En teoria, l’auge del reciclatge artístic, a més d’induir a un consum més reflexiu, ha contribuït a augmentar el respecte per l’entorn, si bé els artistes encara clamen per una pràctica més estesa i una millor canalització dels materials. I és que en el fons, realment, tots seguim sent molt consumistes. Mentre campin les deixalles, però, més artistes s’hi rebel·laran. Així doncs, mentrestant... llarga vida als residus!




Primavera (març – juny 2008)